SÈQUIA MAJOR DE VILA-SECA

La riquesa biològica i paisatgística d'aquest indret va motivar que la Generalitat de Catalunya l'inclogués dins la llista d'espais PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) l'any 1992. Es tracta d'una superfície de 17,3ha que conté comunitats vegetals i animals singulars, que compten amb una molt minsa representació en tot el territori català, d'aquí la importància de la seva preservació.

A la Sèquia Major de Vila-seca trobem un dels pocs llocs on encara podem endevinar com era el nostre litoral abans de la invasió urbanística del darrer segle. També trobem a l'espai espècies protegides molt escasses a Catalunya, com el fartet o la tortuga d'estany.

D'aquesta manera la Sèquia Major passa a ser un espai protegit amb accés regulat i guiat en els mesos en els quals no hi ha molèsties per a la fauna i que comprenen des d'agost a febrer. Per als grups escolars hi ha un programa d'educació ambiental específic.

VISITES GUIADES GRATUÏTES

Per al públic en general:
Diumenges, de les 11 a les 13 hores. Reserveu visita amb antelació al Patronat de Turisme de l'Ajuntament de Vila-seca, al telèfon 977 37 30 37. Sortides a les 11 des de la caseta d'informació turística de la Pineda al Passeig de Pau Casals, 65

Visites escolars:
Activitat de mig dia de durada, en dies laborables, de setembre a febrer, prèvia concertació a Cel Rogent, al telèfon 977 600 895. Aptes per a grups de Primària i Secundària.

QUÈ PODREM OBSERVAR A LA SÈQUIA?
En un espai entre la terra i el mar com aquest es generen una gran diversitat d'ambients: sorrencs, amb aigua dolça, amb aigua salada, ... que a la vegada originen una elevada diversitat vegetal i animal. L'aigua salabrosa prové del mar, mentre que l'aigua dolça apareix per filtracions del subsòl. La recuperació de l'espai, ens permet observar encara els diferents ecosistemes originaris de la zona. La població animal més visible és la dels ocells que, en un espai tan reduït, és impossible de delimitar en un punt concret.

Canyissars
Es tracta d'espais que presenten una inundació gairebé permanent, encara que poc profunda. La planta característica d'aquesta zona és el canyís, però també hi apareix una de les plantes més vistoses, el lliri groc, així com la inconfusible boga.

Herbassars aquàtics
En les parts amb més profunditat d'aigua podrem observar algunes plantes que hi creixen completament inundades, tècnicament s'anomenen macròfits. En l'aigua és també el lloc on viuen les espècies importants de la zona des del punt de vista biològic: el fartet i la tortuga d'estany, entre altres.

Jonqueres
En les parts més seques, on el nivell freàtic queda més profund, una gran diversitat de joncs envaeixen l'espai. Són plantes sense fulles però amb tiges verdes que supleixen la funció de les primeres i que, d'aquesta forma, poden suportar els períodes de sequera sense problemes.

Els arbres
No podem parlar de bosc de ribera pròpiament dit, sinó d'arbres que apareixen esparsos. Per una banda, podem referir-nos als tamarius, uns petits arbres amb fulles semblants a les dels xiprers, adaptats a les dures condicions d'insolació i salinitat. D'altra banda, trobem també arbres que s'aprofiten de les surgències d'aigua dolça, com els salzes i els àlbers, arbres de ribera característics.

Medi antròpic
Aquest lloc s'ha originat degut a una llarga interacció entre l'home i el medi natural. Entre altres elements que podem observar, moltes de les terres que envolten la Sèquia conserven les restes dels antics conreus que hi havia a la zona, amb arbres com les oliveres, els garrofers i els ametllers.